ELS FULLATS del Freixe

El freixe és per a les prades de muntanya, les persones i animals que vivim en ella el mateix que l'alzina per a la devesa. Utilitzat para gairebé tot, des de vares per batollar el jou dels bous, fusta d'extraordinària duresa per fer carros d’aquestos bous, aliment per al bestiar amb les seves fulles i baies; en l'actualitat a causa de les “noves teories per a la conservació” se'ns ha prohibit als vilatans la poda dels nous exemplars, no sabem molt bé per quin motiu, però doctors té l'església, espero que no ens hàgim de penedir de determinades teories “neocom”.

 

 

El Freixe es podava per obtenir fullats per al bestiar i en menor mesura per a llenya. Es tallava a l'agost o setembre i les rametes amb les fulles es guardaven en els sobrats de les quadres per alimentar a les ovelles, cabres i vaques a l'hivern.

L'elecció de la data respon més a la disponibilitat de temps lliure que a un altre tipus de raons si be alguns ramaders preferìen podar amb la lluna en cambra creixent per considerar que en aquest cas el rebrot serà més llarg.

La poda s'executava mitjançant la tallada de tots els rebrots nous o brots en torns inferiors als deu anys. En l'actualitat s'estan esporgant arbres que han superat amb escreix el torn d'aprofitament. Encara es poden diversos centenars de peus cada any en camps i finques particulars. Avui dia el farratge es proporciona immediatament després de la curta al bestiar i en molts casos el principal aprofitament és la llenya.

 

L'esporga produeix l'enfortiment del tronc i amb els anys, forma un refugi en la seva cavitat podrida per animals com la fagina, geneta, liró careto, mostela i en habitat exclusiu d'un cuc blanc que viu en les parts velles, que posteriorment es converteix en el “cérvol volador” (Lucanus cervus) que vola entre nosaltres en els mesos de juliol i agost.

 

Les branques han estat i són utilitzades per fer tancats, d'aquí l'origen del seu nom genèric Fraxinus (del grec Phraxo: tancat).Les branques i fulles també són molt adequades com a aliment del bestiar. És per això que el freixe sigui un arbre molt conreat en caserius i marjades. Es diu que augmenta la productivitat làctica de les vaques, encara que sigui a consta de donar-li un pitjor gust. A més les vares de 2 o 3 anys, una vegada podades, són utilitzades com a suport per a les mongetes. El carbó és considerat excel·lent com a combustible.
Dóna abundant ombra a l'estiu, mentre que en els mesos hivernals deixa passar els rajos de sol i, quan s'aproximen tempestes, diu la tradició que allunya del raig. Avui dia, encara es posen branques de freixe en les llindes dels nostres caserius. Antigament també es posaven branques de freixe en les portes de les sidreries, per d'aquesta manera anunciar l'existència de sidra. És un arbre amb significat especial en la nit de Sant Joan, ja que és a la seva al voltant on s'encenien les fogueres i es ballava durant tota la nit.
La fusta és molt dura i elàstica, per això és utilitzada en la fabricació de mànecs per atifells de llaurador, articles esportius com a tacs de billar, pals d' hoquei i criquet, trineus, rems,... Curiosament, la llança d'Aquil·les estava feta de fusta de freixe, tal com ens ho explica Homer en els seus relats.

 

La fusta de freixe té excel·lents propietats quant a duresa i flexibilitat pel que és freqüentment utilitzada en ebenisteria i fusteria. També és utilitzada per a la fabricació de "madreñas", articles d'esport, diversos tipus d'eines, peces de vagons, armadura de maquines i escales. En un altre temps es va utilitzar per a la fabricació de rodes i carrosseries. 

És un excel·lent combustible i proporciona bon carbó. 
Ha estat conreat en parcs, places, avingudes, ja que proporciona bona ombra, encara que avui s'utilitza en menor mesura. Destacable per l'aspecte primaveral que li confereixen les seves flors, que cobreixen les branques abans que les fulles. S'utilitza com a arbre d'alineació o formant grups.
S'ha utilitzat com a aliment per al bestiar després del seu esporgat. 
Els fruits s'han utilitzat com a aliment després d'adobar-los. 
Les llavors contenen un oli comestible semblat al de girasol.